Nosaltres.

EMPRESA.

TERRES.

GRAVES.

Presentació. - PETITS MOSSECS.

ROSERS.

Roser de color groc En la tradició grega, la rosa és una de les flors dels déus, nascuda d'una gota de sang de Venus, en punxar-se el peu amb una espina.

Roser de color groc i rosa.

Roser de color vermell-negre.

Roser vermell. La rosa roja es un dels símbols de Catalunya. El Virolai, himne a la Verge de Montserrat comença amb les paraules: Rosa d'abril, Morena de la serra..., el que fa que sigui conegut també amb el nom del "Rosa d'abril".[1] Tradicionalment, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa, generalment vermella, i un llibre. La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera.

Roser vermell.

GESSAMI.

Jasminium. El gessamí és una planta perenne i enfiladissa de fins a 4 metres de longitud de flors blanques acampanulades i molt fragrants.

TARONGER.

Taronger. El taronger (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja. Pertany al gènere Citrus que forma part de la família de les rutàcies. És originari de la Xina, dut a occident pels àrabs.

Taronger.

BOUGAINVILLEA.

Bouugainvillea. Són plantes enfiladisses o lianes de fins a 12 metres de llarg. De fulla persistent o no segons les condicions climàtiques. Fulles alternes de fins a 13 cm de llarg i 6 d'ample.

GARDENIA.

Gardenia.La planta és un arbust o un petit arbre que oscil·la entre 1 i 15 m. Les fulles perennes mesuren entre 5 i 50 cm de llarg i entre 3 i 25 cm d'ample. Són de color verda fosc i tenen una textura llisa. Quant a les flors, aquestes són solitàries i són de color blanca o groga pàl·lida. Tenen entre 5 i 12 pètals i amiden entre 5 i 12 cm de diàmetre. Normalment, la floració arriba entre primavera i estiu, tot i que algunes espècies floreixen a la tardor.

MAGRANER.

Magraner.. El nom de magrana ve del llatí malum granatum, malum és la poma, i granatum significa que és abundant en granes

MAGRANER.

Flor del magraner.

És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins els 5 metres d'alçària, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. Calze en forma d'urna carnosa, obert a manera d'estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lòbuls neix un pètal vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els pètals constitueixen la corol·la vermella. Androceu amb nombrosos estams amb els filaments vermells i les anteres grogues. El gineceu presenta un ovari ínfer que al madurar dona lloc a la magrana de 5 a 9 cm, fruit comestible, singular dins el regne vegetal, la magrana és del tipus en balàustia, és un fruit gros, globós i indehiscent que quan és madur es clivella i s'obre de manera irregular

Procedent del nord d'Àfrica i d'Àsia occidental.

TIBOUCHINA.

Tibouchina urvilleana.

Pilot de llenya apilada.

CYCA.

Cyca. Els cicadofitins (Cycadophyta) són un antic grup de plantes caracteritzades per una gran corona de fulles compostes i un estípit. Són gimnospermes dioiques perennes les quals tenen grans fulles pinnades compostes.

VINYA VERGE.

Parra verge,parthenocissus tricuspidata.

AU DEL PARADIS.

Au del paradís, strelitzia.

CIRERER D'ARBOST.

Cirerer d'arbost, arbutus unedo. L'arbocer, arborcer, arbocera o arboç (Arbutus unedo) és una planta amb flor de la família de les ericàcies.

Cirerer d'arbost. Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió (mort per Hèrcules en el seu desé treball) brotà el primer arborcer. Ve a assenyalar aquest origen la facilitat que té l'arbre de rebrotar passat un incendi o una tala.

FLOR DEL DINER. PLETHATUM

GOSSOS D'AIGUA.

Gossa d'aigua.

HEURA.

Heura. és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.

MIMOSA.

Mimosa. Acacia baileyana. Es tracta d'un arbre de creixement ràpid que pot arribar als 12 metres d'alçada. Presenta una escorça grisenca o blanca i s'utilitza sovint en jardineria. Floreix al gener i al març.

OLIVERA.

Olivera, olea. És un arbre perenne amb la capacitat de viure i produir durant centenars d'anys. Té port mitjà: mesura entre 2 i 10 metres d'alçada (és un macrofaneròfit). Segueix una estructura vegetativa de corm formada per: arrel, tija (tronc) i fulles. La arrel, en els casos d'arbres nascuts de llavors, és axonomorfa i té caràcter pivotant, és a dir, que hi ha una arrel principal que sense ramificar-se penetra dins del terra. Quan l'arbre prové de l'arrelament d'estaquetes, en canvi, es formen un conjunt de rels secundàries. En ambdós casos i de manera continua, però, van creixent petites arrels que són les que més fàcilment absorbeixen els nutrients. La fondària a la qual arriba la rel depèn de l'estructura, la fertilitat i la humitat del terreny. El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. L'escorça, en els exemplars joves, és llisa i amb tonalitats gris clares i, amb els anys, es fisura i s'enfosqueix. La fusta és dura. La capçada és arrodonida, atapeïda i irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades, tenen les vores enteres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre els 3 i 8 cm i l'amplada entre 1 i 2 cm. El pecíol és curt: fa uns 0'5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i és típica de les plantes que, com l'olivera, són xeròfiles. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd-gris platejat a causa de la presència de nombrosos pèls tectors anomenats tricomes que recobreixen els estomes que només estan en aquesta banda inferior de la fulla i així eviten la pèrdua d'aigua. [4]

Pittosporum.

SANTOLINA. Santolina chamaecyparissus

KUMQUAT.

Kumquat (Cumquat en català) és el nom xinès (en dialecte cantonès) del fruit i de l'arbre amb el nom científic de Fortunella japonica El gènere Fortunella està dins de la família Rutaceae i és molt pròxim al gènere Citrus. El Kumquat és un petit arbre d'una alçada màxima de dos metres i resisteix més al fred que els cítrics (fins -10ºC) Els seus fruits són en forma d'hesperidi, de la mida d'una nou i tenen la polpa amargant i l'escorça comestible. Es considera que els fruits del Kumquat tenen propietats de disminuir el colesterol i també faciliten l'absorció del ferro dels aliments per la qual cosa van bé per combatre l'anèmia. Es conreen en diverses varietats principalment a la Xina i al Japó.

ELAEAGNUS.

Elaeagnus és un gènere de plantes amb flors de la família Elaegnaceae. Conté unes 50–70 espècies. La immensa majoria de les espècies són originàries de les regions temperades i subtropical d'Àsia amb una espècie (E. triflora) que s'estèn fins Austràlia i una altra (E. commutata) restringida a Amèrica del Nord.E. angustifolia podria ser originària de la part més al sud-est d'Europa però potser ha estat introduïda des de temps antics. E. angustifolia, plantat en jardins, es considera més o menys naturalitzat als Països Catalans.[1] Són arbres o arbusts caducifolis o de fulles persistents. les fulles són alternades. Fulles i brots estan coberts amb esquames platejades. Les flors són menudes, oloroses i sense pètals. El fruit és una drupa carnosa que té una sola llavor, en algunes espècies és comestible però sense gaire gust.

TAXUS BACCATA "FASTIGIATA "

El teix (Taxus baccata) és un arbre originàri d'Europa occidental, central i meridional i del nordoest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sudest asiàtic. És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixat que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle. És una planta dioica, encara que ocasionalment monoica, que pot canviar de sexe segons l'estació. Cada pinya conté una única llavor de 4-7 mm de llarg que s'envolta d'una estructura vermella que li dóna forma de baia anomenada arillus que madura 6-9 mesos després de la polinització. Els ocells els mengen els fruits i dispersen les llavors. La família de les taxàcies es molt antiga, doncs l'espècie Palaeotaxus rediviva data del Triàsic, es a dir, de fa més de 160 milions d'anys. El gènere Taxus comença a trobar-se en el Juràssic. El nostre teix, no apareix fins al Quaternari i en l'actualitat, apart del tipus descrit per Linné, s'ha diversificat en set subespècies més.

CHAMAECYPARIS LAWSONIANA ELWOODII

CABALLERA DE LA REINA. Disphyma crassifolium

Cabellera de la reina. Messam pendulina.

Caballera de la reina, messem pendulina.

HORTENSIES.Bergenia cordifolia

Hydrangeaceae.

BEGONIES.

Begonies posades en testos.

PETUNIES SURFINES.

Entre les petúnies hi han tot tipus de variacions de colors i formes tant a les formes híbrides, com a les de pol·linització oberta. Alguns experts inclueixen les plantes del gènere Calibrachoa en el gènere Petunia. Les petúnies són generalment pol·linitzades per insectes, com el borinot gris que mostra una predilecció especial per aquestes flors. L'única excepció és la P. exserta, una espècie de petúnia vermella i rara que ès pol·linitzada només per els colibrís. La majoria de les petúnies són diploides amb 14 cromosomes i resulten infértils quan es creuen amb altres espècies de petúnia.

Les fulles de Petunia constitueixen l'aliment d'algunes larves de lepidópters, com les erugues de la papallona nocturna Melanchra persicariae i les del bufaforats Macroglossum stellatarum

El nom d'aquestes flors prové d'una corrupció francesa de la paraula "petun", que significa "tabac" en Tupi-Guaraní.

CYCA REVOLUTA.

PRESSEGUER.

El presseguer o bresquiller (Prunus persica (L.) Batsch) és un arbre fruiter de fulla caduca, de la categoria de fruita de pinyol (drupa). Al Pla de Lleida, la majoria de varietats floreixen a primers de Març, i la recol·lecció difereix molt segons les varietats (de Juny a Octubre). El fruit del presseguer, el préssec, conté una única i gran llavor tancada dins una closca dura. Aquesta fruita, de pell envellutada, posseeix una carn groga i blanquinosa, de sabor dolç i delicat aroma. Aquests fruits són de curta durada i no admeten llargs períodes de conservació en cambres frigorífiques.

HIPERICO FLOR DE SANT JOAN.

VINYA VERGE.

ABELIA.

Abèlia (Abelia) és un gènere de plantes amb flor de la família Caprifoliaceae.El gènere Abelia va ser creat per el botànic John Lindley (1799-1865) en referència al seu colega el botànic Clarke Abel (1780-1826). Hi han unes 30 espècies. Moltes són originaries de l'extrem Orient[1], ans que algunes abèlies provenen del Mèxic.[2]

GROSELLER.

El groseller vermell (Ribes rubrum) és una planta del gènere Ribes dins de la família Grossulariaceae. El seu fruit s'anomena simplement grosella o grosella vermella per diferenciar-lo d'altres del mateix gènere. És originari de l'Europa occidental, al sud de la qual es troba només, en estat silvestre a grans altituds. És un arbust de fulla caduca que fa al voltant d'1'5 metres d'alt. Les fulles tenen cinc lòbuls i estan disposades en espiral al voltant de la tija. Les flors són poc vistoses de color verdós en raïms pènduls de 4 a 8 cm i apareixen al principi de la primavera. Els fruits, que apareixen a final de primavera o principi d'estiu, són en forma de baia de 8 a 12 mm de diàmetre i normalment són de color vermell però hi ha varietats de conreu amb baies blanques.

RUSSELIA EQUISETIFORMIS.

MADUIXERA.

La maduixera o fraulera és una planta herbàcia perenne, vivaç, estalonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes. Poden tenir fins a cinc flors per planta, amb cinc pètals que es toquen, de color crema. Es de port baix i es multiplica vegetativament per estolons o sexualment a través de llavors. La temperatura òptima de creixement és 10-13ºC a la nit i 18-22ºC durant el dia. A l'hivern alenteix el seu metabolisme i quan va arribant l'estiu dona la màxima esplendor de fruit. Arriba a assolir una alçada entre 5 i 30 centímetres.

Les espècies de maduixa són originàries de les regions holàrtica i neotropical. Es fa en boscs o llocs ombrívols. En estat silvestre, es pot trobar en totes les zones temperades de l'hemisferi Nord. És conreada pels seus fruits anomenats fraules o maduixes, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraga o maduixot, d'origen nord-americà.

MANDARINER.

Pertany a la família dels cítrics o Rutaceae i al gènere Citrus El formen diverses espècies C. deliciosa, C. nobilis, C.reticulata, C.unshiu i C. reshni És originari de la Xina i de la Cotxinxina, el nom fa referència al color dels vestits dels governants mandarins. La seva introdució com a conreu en el mediterrani és relativament recent, a principi del segle XIX.

LEYLANDIS ESPIRAL.

BOIX.

Són arbres o arbusts perennes de talla menuda o mitjana. N'hi han unes 70 espècies esteses per les regions tropicals i subtropicals de tot el món, entre les quals 30 es troben a Cuba, 17 a la Xina i 9 a Madagascar.[1] Als Països Catalans s'hi fan només el boix comú (Buxus sempervirens) i el boix baleàric (Buxus balearica) que són les úniques espècies del gènere que aguanten les glaçades. Es troben a la muntanya submediterrània, prefereix els terrenys calcaris, entre 100 i 1.600 d'altitud. Són plantes que es fan servir en jardineria i per a bonsai. Algunes espècies tenen usos medicinals.

TRONC DE TARONGER AMB AROMATIQUES EN EL TEST.